Portada del pessebre a l'Olivar d'en Blai (08/12/2015)

Una de les tradicions més arrelades del Nadal és la de muntar el pessebre, que no és altra cosa que una representació amb figures del Naixement del Nen Jesús. Sembla que al segle XVI apareixen alguns pessebres semblants als que es construeixen actualment: una cova amb roques, muntanyes i herba que es cobria amb una representació del cel sota la qual es col•locaven figures de persones i animals que es podien canviar de lloc i modificar l'escena.

Tot i això, l'origen d'aquest costum se situa una mica abans, al segle XIII. Va ser aleshores quan Sant Francesc d'Assis va voler celebrar un Nadal el més realista possible i, amb el permís del Papa, va instal•lar un pessebre amb palla dins una cova, va col•locar la imatge del Nen Jesús i un bou i una mula al costat. En aquest escenari va celebrar la missa de la Nit de Nadal . Des d'aleshores el costum es va estendre per tot Itàlia i per tot el món cristià. D' entre tot el món, però, és a l'àrea mediterrània on la tradició del pessebre pren més esplendor i difusió.

Molts dels centres excursionistes de Catalunya mantenen una tradició comuna: al voltant de les dates de Nadal pujar el pessebre a una de les muntanyes de la zona. Més que per una creença religiosa la portada de pessebres a la muntanya és una activitat popular que es fa cada any i serveix també per cloure la temporada. Aquesta tradició molt arrelada a casa nostra, és un bonic costum que té una escalfor especial.

A Cantallops des de l’any 2009 es porta el pessebre a la muntanya; sempre es tria una muntanya que tingui vistes a tot el poble o gran part d’ell, aquest any s'ha triat com lloc l' Olivar d'en Blai. Aquesta activitat la va iniciar el grup excursionista Xiruca i forquilla, l’any 2009; l’any següent la va traspassar a l’associació local Cantallops Acció Cultural, per així poder-hi involucra a més gent i en especial als més petits del poble. Aquest any hi ha hagut una excel•lent participació amb més de la cinquantena de participants, amb un temps més propi de finals de setembre principis d'octubre que no pas del mes de Desembre. Un cop col•locat el pessebre, els nens van cantar un ampli repertori de nadales i finalment es va fer un petit pica-pica en el mateix lloc. Després de passar una bona estona tots plegats tot fent-la petar; doncs... cap avall que fa baixada.


Trinxeres

El suro de les tres branques



Portada del pessebre. (08/12/2015)

Quan arriba el desembre, és sens dubte l’època de fer cadascú el pessebre a casa. A casa o en espais públics, com és el cas de la nostra entitat, que des de fa una pila d’anys col•loquem un pessebre a la muntanya i sempre molt a prop del nostre poble, perquè tan la mainada com la gent gran ens puguin acompanyar.

 Enguany serà dimarts 8 de desembre de 2015, a les 10h a la Plaça Major, sortida matinal per a tots els públics per a portar el pessebre al Serrat Capell i Can Doble.


JAZZ DE TARDOR - 2ª Edició. (15/11/2015)

El diumenge 15 de novembre a Cantallops vam tenir una nova ocasió, una nova oportunitat, millor dit, de tornar a veure i viure la Jove Big Band de Girona (JBBG) a la sala de la Societat "La Concòrdia". La primera vegada va ser amb ocasió, el 2013, de la celebració dels 15 anys de l'Associació Cantallops Acció Cultural. I ara, venien acompanyats del Combo de Moderna de l'Escola "La Flauta Màgica" de Figueres sota el nom de Jazztardor 2ª Edició. El novembre de 2014 van estrenar a Figueres aquest tipus d'actuació conjunta entre la JBBG i el Combo de Moderna on primer interpreten uns, després els altres i al final, tots junts, algunes peces clàssiques del jazz.


Gràcies a la vinculació de la Meritxell Maset, professora de l'Escola de Música "La Flauta Màgica" de Figueres i activista/cul inquiet del món musical a les comarques gironines, amb el poble de Cantallops ha estat possible amb una facilitat inusual la organització d'aquesta demostració musical de dues agrupacions un xic diferents. La JBBG tenen un grau de professionalització més gran, alguns talents emergents i la direcció de Dani Alonso i el Combo de Moderna està format per alumnes de l'escola de música que van millorant progressivament i ràpidament dirigits per alguns dels seus professors d'instruments de vent, com en Joan i l'Alfons.

En aquest novembre estiuenc que tardorenc doncs, la sala plena, més de trenta músics tocant a la final, un bon ambient, molta marxa i humor, una bona experiència tant pels músics com pel públic, ben agraït de poder gaudir d'aquesta oferta cultural en el nostre entorn rural i, evidentment, marginal en els circuits més usuals d'aquest tipus de música. Així ens agrada fer les coses, a vegades, trencant esquemes i tòpics. Fins a la propera actuació ja sigui de jazztardor, primavera, estiu o hivern... 



Gràcies a tots els que ho han fet possible.


La Segona Edició del Jazztardor a Cantallops

La Segona Edició del Jazztardor tindrà lloc a Cantallops

La Jove Big Band de Girona (JBBG) i el Combo de Moderna de l'Escola de música "La Flauta Màgica" de Figueres es reuniran el diumenge 15 de novembre a la Sala de la Societat de Cantallops, a les 18:30h, per oferir una mostra dels seus repertoris musicals.


Aquesta és la segona edició del Jazztardor, després de la seva presentació el 29 de novembre de 2014 a la Casa Empordà de Figueres, i també inclou la participació d'un grup balladors de Lindy Hop.

La Jove Big Band de Girona és una orquestra de jazz formada per músics joves i dirigida per Dani Alonso que té com a projecte conèixer i interpretar el llenguatge i el repertori de les big bands de l'època daurada del Jazz, Duke Ellington, Count Basie, Lionel Hampton, etc. 

El Combo de Moderna de l'Escola de la Flauta Màgica és una formació musical que acaba de començar el seu tercer curs de trajectòria pedagògica i musical. L'objectiu és proporcionar als alumnes de l'escola un espai per descobrir i compartir temes de jazz i de música moderna en general. El Combo està dirigit per Joan Mallol i té com a professors assistents Biel Godoy i Alfons Vila.

Aquesta actuació musical tindrà entrada gratuïta, és fruit de la col·laboració entre la Jove Big Band de Girona, l'Escola de música "La Flauta Màgica" de Figueres i l'Associació "Cantallops Acció Cultural", i compta amb el suport de les Joventuts Musicals de Girona i de la Societat "La Concòrdia" de Cantallops.

Més informació a:


Passejada a la Font del Pilar (20/09/2015)

Aquest diumenge passat vam anar a fer una volta per la Font del Pilar i Abellars. Al llarg d'aquesta petita volta d'uns 6 km sense massa desnivells vam passar per la carretera vella de La Jonquera fins a Can Pau passant per Can Xiquet. Un cop allà vam visitar la misteriosa creu de rocs de Cauadiu. Després vam pujar fins a la Font del Pilar, construïda el 1914, i vam continuar cap a la pedrera d'en Xuliman i la zona d'Abellars, per tornar al poble pel cementiri. Unes trenta persones van assistir a la caminada amb un dia esplèndid, un dels darrers dies de l'estiu ben aprofitat.


Per a més informació sobre aquest itinerari podeu consultar els següents enllaços:

1. Post "Neteja de tres fonts de Cantallops" del Blog de Cantallops Acció CulturalCantallops Acció Cultural: Neteja de tres fonts de Cantallops 

 2. Post "La llegenda de la creu de Cauadiu" del blog d'Albert Campsolinas www.elforatgatiner.blogspot.com.es de 15 de'abril de 2013

 3. Post al blog de Xiruca i Forquilla de la sortida a la pedrera i la cova d'en Xuliman l'octubre de 2012. Grup Xiruca i Forquilla: Cova d'en Xuliman (14/10/2012)

MATINAL DE DIBUIX EN FAMÍLIA ( 09/05/2015)

El passat 9 de maig i dins els actes emmarcats en la programació de la Festa de la Societat “La Concòrdia”, que enguany es celebren els 150 anys, la nostra entitat va organitzar una matinal de dibuix en família, on la temàtica havia d'estar relacionada amb la societat (valors de l'entitat, interiors o exteriors de l'edifici, etc...) i on totes les tècniques estaven admeses (dibuix, oli,aquarel•la, llapis de colors, retoladors, etc...), avui us presentem les obres d'aquests artistes.














Troben un forn de calç del segle XVII-XVIII a Requesens

A principis d´any, el cantallobenc Manel Cobos va donar a conèixer les restes d´una antiga construcció que havia descobert recentment a la muntanya de Requesens. Per comunicar la troballa, contactà amb Xavier Boix, Albert Campsolinas i Ricard López, que varen fer una visita a la zona en questió per veure sobre el terreny de quin tipus de restes es podria tractar, segons ha explicat el mateix Campsolinas.

 Finalment, i després de ser visitades altra vegada el passat mes de març acompanyats d´un expert, es confirmà que es tracta d´un forn de calç, probablement datat entre els segles XVII-XVIII i que era desconegut fins a dia d´avui. Es troba a la zona de Mirapols i és constructivament molt similar a l´altre que hi ha al Coll del Castell, no massa lluny d´allà. La troballa ha estat comunicada també als serveis de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat per al seu coneixement.



Neteja de tres fonts de Cantallops

Cantallops és un poble amb un gran número de fonts, que sumen una trentena de fonts entre les més senzilles i també les desaparegudes. La major part de les quals encara es conserven, tot i que ragen menys o no rajen perquè s'han desviat les deus, fet malbé els dipòsits o han quedat abandonades. 

Des de l'Associació Cantallops Acció Cultural, des de 1998, hem netejat algunes d'aquestes fonts, com la Font del Solanà, la Font del Ferreret, la Font del Clot de la Tina, la Font de Can Quim Daviu, la Font Pilà, etc. i aquest mes de maig hem netejat tres fonts de la muntanya que estaven brutes i embardissades. Totes tres són a uns 40 minuts a peu des del poble.

La primera d'aquestes fonts és la Font Pilà, que està a sobre de Can Pau, a les Estunes, vora la pedrera d'en Xuliman. És una font que encara raja una mica, construïda el 1914 i vinculada al treball dels picapedrers, feta amb blocs de granit sota una gran penya vora un còrrec de les Estunes.





La segona és la font de l'Escorxada, a la vora del Roc de la Penya, pujant a Terres Blanques. És una font vinculada als treballs forestals (llenya, suro, etc.) i ramaders i ja no raja. Des de l'Escorxada hi ha una molt bona vista de la plana de Cantallops.




La tercera és la font de la Balma, sota el Madàs, vora el Puig Gros, construïda el 1912 i també vinculada als treballs bosquetans. S'hi pot accedir pel Madàs, pel Còrrec de Comes o bé pel camí que s'enfila pel còrrec del Viell després de les granges, tot i que està bastant embardissat per falta d'ús.





Darrerament, amb la neteja del bosc d'Abellars d'en Miquel Gumbau ha sortit a la llum també, tot i que li fa falta una neteja encara millor, la font de l'Hort Cortà, que està al peu del camí antic que puja a Santa Llúcia, sota el camp d'en Xuliman.

Des de l'Associació Cantallops Acció Cultural us convidem a visitar, conèixer, mantenir i conservar aquestes i altres fonts del terme de Cantallops.

Les fonts del terme de Cantallops que tenim inventariades actualment són aquestes:

1. Fora del poble:
Font Pilà
Font de l'Hort Cortà
Font de l'Escorxada
Font de Terres Blanques
Font de Can Quim Daviu
Font de les Canals
Font de la Formiga
Font del Ferreret
Font del Solanà
Font del Clot de la Tina
Font dels Ginestons
Font de la Balma
Font de l'Anglada
Font de la Coma del Gall
Font del Forcadell
Font de Sant Lluís (Bell-lloc)
Font pudosa de Bell-lloc
Font de la Teula
Font del Mas Flequer
Font de la Pineda del Mas Flequer


2. Dins el poble:
Font de la Mel
Font de Baix
Font de Dalt
Font de la Carretera
Font de la Plaça (1985)
Font de Ca la Sió (2010)
Font de les antigues escoles (1999)


3. Fonts desaparegudes o destruïdes durant la captació d'aigües de 1978.
Font d'en Galter
Font de la Feixa
Font de la Verna
Font de la Figuera
Font de les Quatre aixetes
Font de la Plaça (1880-1935)
Font de la Plaça (1950-1984)


Suros pelats (31/05/2015)

El diumenge 31 de maig des de l'Associació Cantallops Acció Cultural es va organitzar una demostració de la lleva del suro. El suro ha estat històricament un dels recursos econòmics de les muntanyes de l'Albera, sobretot des del segle XVIII al XX. A Cantallops hi havia diversos petits tallers de confecció de taps i per tant, també llevaires i tapers. Els professionals de la picassa que es van encarregar de mostrar a la gent com es lleven els suros van ser en Llorenç Alsina i en Joaquim Corsellas, que tot i que ara estan jubilats, havien treballat al bosc durant molts anys.



 L'època de llevar el suros a la zona de Cantallops és, aproximadament, de mitjan de maig a final de juny, tot i que depèn una mica de la humitat i la sequedat de la zona on es trobin els arbres és a dir, si són serrats o córrecs, per exemple. El suro triga entre 12 i 15 anys per tornar a fer uns 5-7 cm, que és el gruix a partir del qual se sol tornar a llevar. El creixement és d'uns 5mm anuals aproximadament.

A Cantallops hi ha bons llevaires, com en Joaquim Corsellas, en Josep Carbonell, en Llorenç Alsina, l'Antonio Iglesias i altres que ja ens han deixat, com en Vicens Gumbau, en Josep Ricart, l'Agapito Planas, en Joan de Requesens, entre molts d'altres. I alguns joves van aprendre, de mans d'alguns d'aquests mestres, a manejar la picassa seguint els seus consells, així que no se n'ha perdut la mena del tot.

L'activitat va tenir molt èxit d'assistència, ja que no es veu llevar suros cada dia, sobretot ara que sembla que la seva extracció no és massa rentable i que la qualitat no és massa bona, en general, en aquesta zona.

Ens vam reunir a Can Martí Xeix i el primer arbre a ser llevat va ser el que queda al mig del carrer. Crec-crec, al so de les picasses, en Quim i en Llorenç anaven voltant l'arbre, fent-li les ratlles d'obertura, coronant-lo i, pim-pam, ja van començar a caure les pannes per terra, davant els aplaudiments de la trentena de persones que érem allà. Després d'aquest en van seguir vuit o deu més de la mateixa finca d'en Martí Carbonell i un que hi ha sobre del pou del Torrentell, que feia més de 30 anys que no s'havia llevat.


Després que l'Associació oferís un xic de sucs i de melindros a tots els assistents, sota un sol de justícia després d'un episodi de tramuntana de deu dies, vam agrair i acomiadar als professionals de la picassa mentre algunes veus ja demanaven que l'any que ve es tornés a fer una altra demostració.

Pels que coneixem una mica la feina del bosc va ser molt emocionant tornar a veure en acció en Llorenç i en Quim, bons mestres llevaires, tot recordant vells temps. La seva vitalitat va demostrar que encara són ben capaços de fer aquesta feina de manera excel·lent. Aquesta feina és relativament dura i, sobretot, artesanal i fruit de l'herència secular del treball après, a base de pràctica i de veure-ho fer, de llevaire a llevaire.






Des de l'Associació agraim la participació dels llevaires, dels propietaris del suros, de l'Ajuntament i de tota la gent que va interessar-se per l'activitat.