Brunyolada 2015

Primavera, farina, festes de setmana santa, ous, passions, llevat, espàrguls, processons, sucre, lluna plena, matafaluga, anís, tramuntana, llimona, solet, pasques, garnatxa... ja està tot a punt per poder fer una "brunyolada" de Cantallops Acció Cultural. Ja van 12 edicions i sembla que és un costum de bon portar i que gairebé s'ha convertit en tradicional per insistència dels fidels i devots del brunyol. Hem corregut diverses fonts i llocs, com la font de Can Quim Daviu, la font del Solanà o la font de la Carretera.


 Aquesta vegada tornem a fer la brunyolada a la font del Solanà, i hi pugem amb ventet fins a la Gorga d'en Pere Mala i després, reparo. Com que ha plogut prou aquestes setmanes passades, tot està molt verd i la ribera raja més que de costum. Més d'una vintena de brunyolaires ens enfilem ribera amunt. La prova que la ribera va més forta són les tres proves d'habilitat i equilibri que ens trobem en haver de creuar la ribera. Cap problema, algun peu a l'aigua i alguna relliscada sense conseqüències. En mitja horeta arribem al Solanà, un lloc ben assoleiat on hi fa de bon estar i que ens mostra un bon raig d'aigua.


 La petita caminada fa agafar els brunyols amb més ganes i vinga a tastar les diferents propostes de brunyols que porta cadascú o cada família, fets a casa, de fleca o de pastisseria. Sempre n'hi ha algun que triomfa un xic més, de més tendres i de més secs, de vent o de tradicionals, però tots tindran boques on seran degustats i estómacs on acabaran picolats. Ah, i la garnatxa, que dóna un bon contrapunt a la dolçor dels brunyols i a alguns ens fa recordar les festes i els cants que els avis ens explicaven de les ja cada cop menys freqüents berenades i jornades de Sant Macari a les fonts de la Muntanya.


 Un cop ben berenats, ens fem una foto de record i, després d'una breu visita a la Font del Clot de la Tina, que també raja un xic, tornem a baixar per avall, creuem la ribera sense mullar-nos massa i avall que fa baixada, tarda feta, panxa plena, mainada contents i grans també... i què us diré: fins l'any que ve. Aquest any molts brunyols he menjat i fins i tot aquestes lletres la dolçor me les ha esquitxat.


Cap comentari:

Publica un comentari