Vam poder tastar brunyols de tota mena, tous, anisats, de vent, esponjosos, amb matafaluga en gra i mòlta, fins i tot altres tipus de menges, com les "meravelles". Ara... tots molt bons i un xic remullats de garnatxa. Des dels més petits als més grans, tots vam poder gaudir de l'antiga muntanya comunal en flor.
Vam passar per la Gorga d'en Pere Mala, vam creuar dues vegades el còrrec que ve del Puig de les Canals i fins i tot alguns van anar fins a la Font del Clot de la Tina, cinc minuts més amunt.
Ja sigui per la brunyolada o per fer una petita caminada, arribar-se a la Font del Solanà és molt agradable. Un lloc molt tranquil, sense massa pujada, a mitja hora de Cantallops. Us convidem a acostar-vos-hi tot recordant alguns fragments d'una cançó escrita ara fa 100 anys, de 1912, que reflexa "lo" bé que s'ho passaven en aquestes fonts els nostres avis i rebesavis:
Ricas aiguas cristallinas
del terme de Cantallops
convidan galans y ninas
à brenar el cinc d'agost (...)
Comansem per la montaña
prenem los turons més alts
com son lo roch de las cols
y lo puig de las canals (...)
Ques mol grat lo mormull dols
de las correns cristallinas
cuant se pot prendre lo pols
a los such de bones tinas
Al deixarse de brenar
tot es broma y tot es gresca
y ab aquella fresca
vénen ganes de ballar (...)
Particel·la de J. Girbal i P. Sans (1912) / Extret de: Cobos, A., Serrano, Ll. I Serrano, M. (2007). Cantallops. Quaderns de la Revista de Girona núm. 133. Diputació de Girona, Girona. p. 54 i 58
Notes de Premsa: Infojonquera.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada