A principis d´any, el cantallobenc Manel Cobos va donar a conèixer les restes d´una antiga construcció que havia descobert recentment a la muntanya de Requesens. Per comunicar la troballa, contactà amb Xavier Boix, Albert Campsolinas i Ricard López, que varen fer una visita a la zona en questió per veure sobre el terreny de quin tipus de restes es podria tractar, segons ha explicat el mateix Campsolinas.
Finalment, i després de ser visitades altra vegada el passat mes de març acompanyats d´un expert, es confirmà que es tracta d´un forn de calç, probablement datat entre els segles XVII-XVIII i que era desconegut fins a dia d´avui. Es troba a la zona de Mirapols i és constructivament molt similar a l´altre que hi ha al Coll del Castell, no massa lluny d´allà. La troballa ha estat comunicada també als serveis de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat per al seu coneixement.
Neteja de tres fonts de Cantallops
Cantallops és un poble amb un gran número
de fonts, que sumen una trentena de fonts entre les més senzilles i també les
desaparegudes. La major part de les quals encara es conserven, tot i que ragen
menys o no rajen perquè s'han desviat les deus, fet malbé els dipòsits o han
quedat abandonades.
Des de l'Associació Cantallops Acció
Cultural, des de 1998, hem netejat algunes d'aquestes fonts, com la Font del
Solanà, la Font del Ferreret, la Font del Clot de la Tina, la Font de Can Quim
Daviu, la Font Pilà, etc. i aquest mes de maig hem netejat tres fonts de la
muntanya que estaven brutes i embardissades. Totes tres són a uns 40 minuts a
peu des del poble.
La primera d'aquestes fonts és la Font
Pilà, que està a sobre de Can Pau, a les Estunes, vora la pedrera d'en Xuliman.
És una font que encara raja una mica, construïda el 1914 i vinculada al treball
dels picapedrers, feta amb blocs de granit sota una gran penya vora un còrrec
de les Estunes.
La segona és la font de l'Escorxada, a la
vora del Roc de la Penya, pujant a Terres Blanques. És una font vinculada als
treballs forestals (llenya, suro, etc.) i ramaders i ja no raja. Des de
l'Escorxada hi ha una molt bona vista de la plana de Cantallops.
La tercera és la font de la Balma, sota el
Madàs, vora el Puig Gros, construïda el 1912 i també vinculada als treballs
bosquetans. S'hi pot accedir pel Madàs, pel Còrrec de Comes o bé pel camí que
s'enfila pel còrrec del Viell després de les granges, tot i que està bastant
embardissat per falta d'ús.
Darrerament, amb la neteja del bosc
d'Abellars d'en Miquel Gumbau ha sortit a la llum també, tot i que li fa falta
una neteja encara millor, la font de l'Hort Cortà, que està al peu del camí
antic que puja a Santa Llúcia, sota el camp d'en Xuliman.
Des de l'Associació Cantallops Acció
Cultural us convidem a visitar, conèixer, mantenir i conservar aquestes i
altres fonts del terme de Cantallops.
Les fonts del terme de Cantallops que
tenim inventariades actualment són aquestes:
1. Fora del poble:
Font Pilà
Font de l'Hort Cortà
Font de l'Escorxada
Font de Terres Blanques
Font de Can Quim Daviu
Font de les Canals
Font de la Formiga
Font del Ferreret
Font del Solanà
Font del Clot de la Tina
Font dels Ginestons
Font de la Balma
Font de l'Anglada
Font de la Coma del Gall
Font del Forcadell
Font de Sant Lluís (Bell-lloc)
Font pudosa de Bell-lloc
Font de la Teula
Font del Mas Flequer
Font de la Pineda del Mas Flequer
2. Dins el poble:
Font de la Mel
Font de Baix
Font de Dalt
Font de la Carretera
Font de la Plaça (1985)
Font de Ca la Sió (2010)
Font de les antigues escoles (1999)
3. Fonts desaparegudes o destruïdes durant
la captació d'aigües de 1978.
Font d'en Galter
Font de la Feixa
Font de la Verna
Font de la Figuera
Font de les Quatre aixetes
Font de la Plaça (1880-1935)
Font de la Plaça (1950-1984)
Etiquetes de comentaris:
Activitats,
Noticies
Suros pelats (31/05/2015)
El diumenge 31 de maig des de l'Associació Cantallops Acció Cultural es va organitzar una demostració de la lleva del suro. El suro ha estat històricament un dels recursos econòmics de les muntanyes de l'Albera, sobretot des del segle XVIII al XX. A Cantallops hi havia diversos petits tallers de confecció de taps i per tant, també llevaires i tapers. Els professionals de la picassa que es van encarregar de mostrar a la gent com es lleven els suros van ser en Llorenç Alsina i en Joaquim Corsellas, que tot i que ara estan jubilats, havien treballat al bosc durant molts anys.
L'època de llevar el suros a la zona de Cantallops és, aproximadament, de mitjan de maig a final de juny, tot i que depèn una mica de la humitat i la sequedat de la zona on es trobin els arbres és a dir, si són serrats o córrecs, per exemple. El suro triga entre 12 i 15 anys per tornar a fer uns 5-7 cm, que és el gruix a partir del qual se sol tornar a llevar. El creixement és d'uns 5mm anuals aproximadament.
A Cantallops hi ha bons llevaires, com en Joaquim Corsellas, en Josep Carbonell, en Llorenç Alsina, l'Antonio Iglesias i altres que ja ens han deixat, com en Vicens Gumbau, en Josep Ricart, l'Agapito Planas, en Joan de Requesens, entre molts d'altres. I alguns joves van aprendre, de mans d'alguns d'aquests mestres, a manejar la picassa seguint els seus consells, així que no se n'ha perdut la mena del tot.
L'activitat va tenir molt èxit d'assistència, ja que no es veu llevar suros cada dia, sobretot ara que sembla que la seva extracció no és massa rentable i que la qualitat no és massa bona, en general, en aquesta zona.
Ens vam reunir a Can Martí Xeix i el primer arbre a ser llevat va ser el que queda al mig del carrer. Crec-crec, al so de les picasses, en Quim i en Llorenç anaven voltant l'arbre, fent-li les ratlles d'obertura, coronant-lo i, pim-pam, ja van començar a caure les pannes per terra, davant els aplaudiments de la trentena de persones que érem allà. Després d'aquest en van seguir vuit o deu més de la mateixa finca d'en Martí Carbonell i un que hi ha sobre del pou del Torrentell, que feia més de 30 anys que no s'havia llevat.
Després que l'Associació oferís un xic de sucs i de melindros a tots els assistents, sota un sol de justícia després d'un episodi de tramuntana de deu dies, vam agrair i acomiadar als professionals de la picassa mentre algunes veus ja demanaven que l'any que ve es tornés a fer una altra demostració.
Pels que coneixem una mica la feina del bosc va ser molt emocionant tornar a veure en acció en Llorenç i en Quim, bons mestres llevaires, tot recordant vells temps. La seva vitalitat va demostrar que encara són ben capaços de fer aquesta feina de manera excel·lent. Aquesta feina és relativament dura i, sobretot, artesanal i fruit de l'herència secular del treball après, a base de pràctica i de veure-ho fer, de llevaire a llevaire.
Des de l'Associació agraim la participació dels llevaires, dels propietaris del suros, de l'Ajuntament i de tota la gent que va interessar-se per l'activitat.
L'època de llevar el suros a la zona de Cantallops és, aproximadament, de mitjan de maig a final de juny, tot i que depèn una mica de la humitat i la sequedat de la zona on es trobin els arbres és a dir, si són serrats o córrecs, per exemple. El suro triga entre 12 i 15 anys per tornar a fer uns 5-7 cm, que és el gruix a partir del qual se sol tornar a llevar. El creixement és d'uns 5mm anuals aproximadament.
A Cantallops hi ha bons llevaires, com en Joaquim Corsellas, en Josep Carbonell, en Llorenç Alsina, l'Antonio Iglesias i altres que ja ens han deixat, com en Vicens Gumbau, en Josep Ricart, l'Agapito Planas, en Joan de Requesens, entre molts d'altres. I alguns joves van aprendre, de mans d'alguns d'aquests mestres, a manejar la picassa seguint els seus consells, així que no se n'ha perdut la mena del tot.
L'activitat va tenir molt èxit d'assistència, ja que no es veu llevar suros cada dia, sobretot ara que sembla que la seva extracció no és massa rentable i que la qualitat no és massa bona, en general, en aquesta zona.
Pels que coneixem una mica la feina del bosc va ser molt emocionant tornar a veure en acció en Llorenç i en Quim, bons mestres llevaires, tot recordant vells temps. La seva vitalitat va demostrar que encara són ben capaços de fer aquesta feina de manera excel·lent. Aquesta feina és relativament dura i, sobretot, artesanal i fruit de l'herència secular del treball après, a base de pràctica i de veure-ho fer, de llevaire a llevaire.
Des de l'Associació agraim la participació dels llevaires, dels propietaris del suros, de l'Ajuntament i de tota la gent que va interessar-se per l'activitat.
Etiquetes de comentaris:
Activitats,
Artistes,
Història
Subscriure's a:
Missatges (Atom)