El diumenge 31 de maig des de l'Associació Cantallops Acció Cultural es va organitzar una demostració de la lleva del suro. El suro ha estat històricament un dels recursos econòmics de les muntanyes de l'Albera, sobretot des del segle XVIII al XX. A Cantallops hi havia diversos petits tallers de confecció de taps i per tant, també llevaires i tapers. Els professionals de la picassa que es van encarregar de mostrar a la gent com es lleven els suros van ser en Llorenç Alsina i en Joaquim Corsellas, que tot i que ara estan jubilats, havien treballat al bosc durant molts anys.
L'època de llevar el suros a la zona de Cantallops és, aproximadament, de mitjan de maig a final de juny, tot i que depèn una mica de la humitat i la sequedat de la zona on es trobin els arbres és a dir, si són serrats o córrecs, per exemple. El suro triga entre 12 i 15 anys per tornar a fer uns 5-7 cm, que és el gruix a partir del qual se sol tornar a llevar. El creixement és d'uns 5mm anuals aproximadament.
A Cantallops hi ha bons llevaires, com en Joaquim Corsellas, en Josep Carbonell, en Llorenç Alsina, l'Antonio Iglesias i altres que ja ens han deixat, com en Vicens Gumbau, en Josep Ricart, l'Agapito Planas, en Joan de Requesens, entre molts d'altres. I alguns joves van aprendre, de mans d'alguns d'aquests mestres, a manejar la picassa seguint els seus consells, així que no se n'ha perdut la mena del tot.
L'activitat va tenir molt èxit d'assistència, ja que no es veu llevar suros cada dia, sobretot ara que sembla que la seva extracció no és massa rentable i que la qualitat no és massa bona, en general, en aquesta zona.
Ens vam reunir a Can Martí Xeix i el primer arbre a ser llevat va ser el que queda al mig del carrer. Crec-crec, al so de les picasses, en Quim i en Llorenç anaven voltant l'arbre, fent-li les ratlles d'obertura, coronant-lo i, pim-pam, ja van començar a caure les pannes per terra, davant els aplaudiments de la trentena de persones que érem allà. Després d'aquest en van seguir vuit o deu més de la mateixa finca d'en Martí Carbonell i un que hi ha sobre del pou del Torrentell, que feia més de 30 anys que no s'havia llevat.
Després que l'Associació oferís un xic de sucs i de melindros a tots els assistents, sota un sol de justícia després d'un episodi de tramuntana de deu dies, vam agrair i acomiadar als professionals de la picassa mentre algunes veus ja demanaven que l'any que ve es tornés a fer una altra demostració.
Pels que coneixem una mica la feina del bosc va ser molt emocionant tornar a veure en acció en Llorenç i en Quim, bons mestres llevaires, tot recordant vells temps. La seva vitalitat va demostrar que encara són ben capaços de fer aquesta feina de manera excel·lent. Aquesta feina és relativament dura i, sobretot, artesanal i fruit de l'herència secular del treball après, a base de pràctica i de veure-ho fer, de llevaire a llevaire.
Des de l'Associació agraim la participació dels llevaires, dels propietaris del suros, de l'Ajuntament i de tota la gent que va interessar-se per l'activitat.
A Cantallops hi ha bons llevaires, com en Joaquim Corsellas, en Josep Carbonell, en Llorenç Alsina, l'Antonio Iglesias i altres que ja ens han deixat, com en Vicens Gumbau, en Josep Ricart, l'Agapito Planas, en Joan de Requesens, entre molts d'altres. I alguns joves van aprendre, de mans d'alguns d'aquests mestres, a manejar la picassa seguint els seus consells, així que no se n'ha perdut la mena del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada